ActiFolio: Lliurament de l'activitat 4

En aquesta publicació recollim i analitzem diverses experiències i pràctiques educatives que hem viscut al llarg del nostre recorregut acadèmic i que treballen la interculturalitat a través de les arts. 

L’experiència de la Montse Villarino es va dur a terme a l’Escola Josep Andreu Charlie Rivel de Cubelles i s’adreçava a l’alumnat de Cicle Mitjà (3r de primària). Es va plantejar com un taller puntual d’una sessió en total (1:30 h aproximadament) on es relacionaven tant medi com educació plàstica. 

L’activitat consistia en la confecció d’un objecte d’ús quotidià com era una petita bossa utilitzant com a material principal pell de conill tractada. Els alumnes van seguir un procés artesanal pas per pas: des de la manipulació inicial i el tacte i olor del teixit animal, passant pel traçat i tallat del patró, fins al cosit manual de les diferents peces i l’afegit d’un cordó per tancar-la.

La pràctica es relaciona amb la interculturalitat i la inclusió perquè valora la cultura material, l’artesania tradicional i els sabers populars o rurals que sovint queden exclosos del currículum escolar hegemònic. A través del treball manual i sensorial, es permet expressar diferents formes de creació cultural sense requerir habilitats acadèmiques verbals, afavorint la participació de tot l’alumnat. Tanmateix, des d’una mirada crítica contemporània, l’experiència permet reflexionar sobre la diversitat de valors ètics, ecològics i de respecte pels animals presents a les diferents llars i cultures de l’aula. 

La pràctica pedagògica d’en Gerard Lozano es va desenvolupar durant l’etapa d’educació secundària obligatòria, en el marc d’un projecte Erasmus+, on participaven sis centres educatius de diferents països europeus (Espanya, Itàlia, Anglaterra, Turquia, Noruega i Eslovènia) treballaven conjuntament al voltant d’un tema en concret. 

El projecte tenia com a fil conductor l’art i la cultura dels diferents països participants, amb l’objectiu de conèixer i compartir i descobrir les diverses expressions artístiques i culturals de cada territori. Per dur-lo a terme, cada centre constituïa un club d’Erasmus i, un cop al trimestre, s’organitzava una petita mobilització estudiantil d’una setmana a un dels països participants.  Durant aquestes trobades es feien diverses activitats i visites culturals, entre les quals destacaven les sortides a museus.

La participació d’en Gerard es va concretar en una estada a Noruega, on es van visitar diversos museus i presentar dos del territori català: el MANAC i el MANATEC. En aquest últim, es va donar a conèixer una exposició sobre l’art i els invents de Leonardo Da Vinci.  A més, durant la trobada de cloenda, cada país va preparar diferents plats típics per compartir-los amb les famílies d’acollida en un sopar intercultural.

Aquesta experiència va afavorir el contacte entre diverses cultures i descobrir noves expressions artístiques. Reconèixer la diversitat cultural és part essencial de l’aprenentatge.

L’experiència educativa de la Valentina Padín es va dur a terme a una escola pública de Tenafly, a l’estat de Nova Jersey. Concretament a un centre educatiu on la majoria d’infants eren nascuts als Estats Units, però les seves famílies provenien d’altres països i tenien arrelades cultures molt diferents. Valentina va poder viure aquesta experiència a través d’una família amb la que es va allotjar com a  au-pair. Tant els infants que cuidava com els seus pares havien nascut a Nova York, però els avis, tant per part de mare com de pare, provenien de la Índia, i se sentien molt vinculats al sikhisme.    

L’activitat consistia a reunir, un cop l’any, al pavelló escolar les diferents cultures amb les quals se senten identificats els infants de l’escola, on tots els membres de la comunitat educativa estava convidat. L’objectiu principal era donar un lloc i un espai concret dintre de l’ambient escolar a l’intercanvi de cultures. 

Aquesta jornada va ocupar tot l’horari lectiu. Els infants, acompanyats de les seves famílies, preparaven diferents parades i  coneixien a la resta d’alumnes i familiars, tastaven els plats cuinats que han portat, escoltaven i compartien anècdotes, vestimenta, cançons, balls, tradicions, rituals i creences pròpies de la seva cultura. 

Aquesta pràctica va ser adient per parlar sobre interculturalitat, perquè va permetre abordar la cultura des de tots els aspectes que la conformen. A més, es fomentava la inclusió acceptant la diversitat des d’un punt de vista positiu, cosa que permetia participar  tots els infants i fomentant la importància de conviure en un entorn respectuós amb un mateix i la resta.

En canvi, l’experiència de la Georgina Duran es va produir fa trenta anys, quan cursava cicle superior de primària, a l’escola (amb ideologia catòlica), de Barcelona.

L’escola, anualment, programava una sortida matinal al teatre per veure una obra infantojuvenil. Aquell any, però, la sortida va ser en època prenadalenca, i l’obra escollida va ser l’adaptació del «Conte de Nadal», de Charles Dickens.

La representació teatral, adaptada fidelment a l’obra, explicava la història d’un home ric i egoista, que a través de les visites del seu esperit del passat, del present i del futur, descobria problemàtiques socials, com la pobresa, l’exclusió social i desigualtats socials de persones sense recursos.

Posteriorment a la sortida, el grup va tornar a l’escola i va seguir la dinàmica habitual del centre. No recorda abordar la temàtica de l’obra, ni fer-ne un posterior col·loqui o treballar-la de cap manera específica.

Tot i això, aquesta experiència va permetre apropar l’alumnat a les desigualtats socials, a treballar l’empatia, a fer reflexió sobre la pobresa i la solidaritat. Aquesta proposta artística va ser encertada perquè d’una manera lúdica, visual i emocionalment intensa es va connectar amb temes difícils d’abordar i que són abstractes. L’experiència es considera valuosa perquè el teatre apropa a l’alumnat a realitats diferents, afavorint l’empatia i l’esperit crític. 

Finalment, com a conclusió i a través d’aquestes quatre experiències, podem veure que el ventall de possibilitats per treballar la interculturalitat involucrant l’art és molt àmplia. Totes tenen en comú que s’allunyen de les pràctiques habituals del dia a dia de l’escola, tenen una mirada positiva cap a la diversitat i busquen la inclusió de tot l’alumnat. Tanmateix, divergeixen en la metodologia emprada, algunes treballen des de la manipulació i el paper actiu de l’alumnat (confecció d’una bossa amb pell de conill, projecte Erasmus +, trobada multicultural), i altres, com la visualització d’una obra de teatre, demostren que des d’un paper més passiu també es pot prendre consciència de les diferents realitats al món. Algunes experiències, a més de l’alumnat, involucren a les famílies. Creiem que és important que des de l’escola es realitzin pràctiques que fomentin la participació de tota la comunitat educativa per tal d’establir relacions respectuoses i inclusives en totes direccions.

D’altra banda, hem observat que les quatre propostes en desenvolupen en diferents anys i contextos socials, tenen durades diverses i aborden la diversitat des d’una perspectiva també diferent: cultural, artística, tradicional i social. Considerem que les quatre experiències comparteixen un aspecte a destacar: la necessitat de donar visibilitat a realitats que molts cops no tenen presència de manera específica en el currículum escolar.

Per tancar, observem, que es tracta d’experiències sense continuïtat pedagògica, que es van abordar de manera aïllada, i que la transmissió dels valors es feia des d’una mirada superficial i simplista. Tot això ens ha portat a pensar que el fet d’abordar aquestes temàtiques no garanteix un apropament amb sensibilitat real a la diversitat, ja que és important lligar aquest tipus de pràctiques a espais de reflexió trenquin amb mirades reduccionistes i afavoreixin un aprenentatge veritablement transformador, crític i compromès amb la descolonialitat a les aules. 

 

Montse Villarino, Gerard Lozano, Valentina Padín, Georgina Duran.